La primera referència que es té de la Colònia Rusiñol, antiga Can Remisa, és de l’any 1845, quan Josep Dulcet compra els terrenys per a edificar la colònia. L’empresa de Josep Dulcet, «Dulcet i Lines», també compra l’any següent els drets d’aigua, indispensable per a la indústria. El 1857 l’empresa ja treballa com a filatura i els treballadors disposen de 8 casetes per a viure-hi.

El 1877, després d’un període de crisi i de la mort del fundador de la societat, Can Remisa és embargada. Dos anys més tard passa a mans de Jaume Rusiñol, que era qui subministrava cotó a la fàbrica i n’era el principal creditor, i qui li dóna el nom de “Fábrica de Hilados y Tejidos de Algodón de Jaime Rusiñol”.

El 1887 mor Jaume Rusiñol i hereten el negoci els seus néts, Santiago, Albert i Josep M., ja que el seu únic fill, Joan, ja havia mort. Un any més tard Santiago Rusiñol cedeix la gestió directa de la fàbrica al seu germà Albert per dedicar-se en exclusiva a l’art, encara que segueix formant part del negoci. El 1889 l’empresa passa a dir-se “Rusiñol Hermanos”, sense la participació del germà petit, Josep M. Durant aquests anys la fàbrica s’amplia, es construeixen noves dependències i habitatges, s’edifica l’església de Sant Joan Baptista, actualment desapareguda, i el xalet dels propietaris, anomenat Cau Faluga.

El Cau Faluga data de l’any 1890. Durant molts anys esdevindrà no només la residència de la família Rusiñol, sinó que també acollirà actes literaris, serà la seu on l’artista Santiago Rusiñol organitzarà estades amb els seus amics, Ramon Casas i Enric Clarassó, i on el seu germà Albert mantindrà reunions i contactes rellevants a causa de la seva condició d’industrial i polític de prestigi.
El Cau Faluga segueix el model de “torre de l’amo”, tan comú a les colònies industrials catalanes del final del segle XIX. Es tracta d’un edifici d’estil premodernista de tres pisos i planta quadrangular, dins el qual cal destacar la llar de foc, de grans dimensions, esculpida per Enric Clarassó entre els anys 1893 i 1895.

A partir de 1912, la família Rusiñol finalitza l’activitat a la colònia i aquesta és arrendada a diverses empreses. El 1940 la societat “Llobet i Guri”, propietària de la veïna fàbrica del Dolcet, compra la colònia a la família Rusiñol per aprofitar-ne el salt d’aigua. Després de molts anys d’estar aturada, el 1980 les famílies Claramunt i Rovira, a través de la societat “Hilados Rusiñol”, compren la colònia i posen de nou en marxa la filatura per a produir-hi filats de cotó i altres fibres naturals, artificials i sintètiques. La producció s’atura el 2009, any en qué comença la transformació de Cau Faluga en restaurant duta a terme per les families Claramunt i Soler, i que finalitza l´any 2011 amb la primera de les fases de reactivació de la colònia: la inauguració del restaurant.

La primera etapa del restaurant que va des del 2011 fins al 2014 els germans Abel i Jacint Soler estabilitzen el projecte en els anys més durs de la greu crisi econòmica, però tot i així aconsegueixen aparèixer com a restaurant recomanat a la prestigiosa guia Michelin. Però és a partir d’aquí, amb la incorporació al projecte de la Xaro López en lloc de l’Abel Soler que el matrimoni de cuiners autodidacte aconsegueixen grans èxits professionals i recondueixen un projecte que gairebé estava fallit.

El 2018 es fa un pas de gegant, i juntament amb una part de la família Claramunt s’inaugura la sala de la filatura, sala de banquets que ajudarà a mantenir el bon rumb del projecte global. Però als pocs dies d’inaugurar aquesta part dels Claramunt redissenya unilateralment el projecte; el desconeixement del sector i la incorporació de persones amb poc recorregut professional per gestionar altres espais de la Colònia Rusiñol fa decidir a la família Soler-López tancar el restaurant i traslladar la filosofia del projecte Cau Faluga a un entorn més urbà.